Espai de intervenmcions artístiques Col·lectiu BANUSAÏDI

-Per tant, si a alguna cosa anomenem perifèria no és als suburbis de la ciutat tradicional o a les carreteres d'enllaç amb els aeroports sinó justament a allò que anomenem ciutat tradicional. Si als arquitectes ens deixen jugar amb les seues cases i els seus carrers és perquè ja no valen gran cosa: són nostàlgia i museu, ciutat morta, parc recreatiu i turístic, alberg de classes passives o ciutat del vici. Juan Díez del Corral

El 20 d'octubre de 1982, la naturalesa va exercir la potestat de l'ordre natural. Eren ja massa les obres que havia sofrit un entorn que harmonitzava encara el fet d'existir i habitar un lloc. Embassaments, murs de contenció, distribució transversal en una zona de vessaments i barrancs que constituïen part d'una relació de sobreexplotació que exercien grans centres urbans (València i la seua àrea metropolitana) sobre els recursos que constituïen l'entorn d'aquests pobles. Pobles que van sobreviure durant molts segles a innumerables vaivens d'un riu que, més que constituir una amenaça, sempre havia sigut considerat com un habitant més (el Xúquer).

Una dècada més tard, i després de la desaparició del poble i la construcció de les noves residències, els exhabitants van reaccionar buscant el seu poder (sorgix entre els humans quan actuen junts i desapareix en el moment en què es dispersen; el poder és l'energia que manté aqueix espai tot ell fet de possibilitats, alguna cosa que reunix totes les potencialitats que poden realitzar-se però mai materialitzar-se plenament). Aquesta reacció natural va fer convergir diverses necessitats existencials enfront d'una nova arquitectura : la reflexió sobre el que havia succeït, abstracció d'una passada realitat, reordenament de prioritats, recerca de referents i la possibilitat de tornar a habitar.

Entre 1997-98 alguns habitants de Beneixida es constituïxen com a grup de treball i experimenten que no sols són les necessitats reivindicatives i sociològiques les que els unixen en el poder sinó la necessitat de noves experiències vitals que els constituïsquen com a poble. En aquest sentit, es concretaren dues vies de treball: l'art i la història .

Art com a eix per a noves experiències. Beca de creació artística: CONTRA L'AMNÈSIA COL·LECTIVA. En aquesta experiència es volen reivindicar els espais generats per aquesta destrució-creació . Es proposa a un artista que reflexione sobre els fets i els sentiments d'un poble i que materialitze els seus resultats en un treball que pot ubicar-se en qualsevol lloc de l'espai territorial de Beneixida. En aquest cas, la recerca de la descentralització de l'art i el qüestionament d'un art per als habitants de les grans ciutats basat en l'espectacle i la propaganda política (ex. Biennal de València ) ha mantingut l'esperit de poder de què hem parlat anteriorment. Un art pròxim a unes experiències que no pretenen mantenir en peu una realitat ( art contemporani ) pel simple fet que no caiga.

PRIMERA CONVOCATÒRIA. 1998-99.

Visions Perdudes. Aquesta primera proposta va consistir a recopilar tota la documentació gràfica que fóra possible perquè al mateix temps servira com a mostra i fóra centre de documentació per als següents artistes que realitzarien el projecte.

SEGONA CONVOCATÒRIA. 1999-2000.

La línia de la Memòria, per Sebastià Carratalà (Vistabella. La Plana Baixa ) i Anna Moner (Vila-real. La Plana Baixa ). El viatge i no el destí com a sentit de la vida. Concretament, el treball que ens presenten aquests dos artistes del nord del país centra la seua reflexió teòrica i plàstica en aquest fet. Un viatge pel món de l'art contemporani i la dissolució dels objectes en un territori on les emocions poden jugar-nos una mala passada.

TERCERA CONVOCATÒRIA. 2000-2001.

Surant, per Hermínia Martínez. Aquest treball està fonamentat en la recuperació d'objectes-rostres que després constituiran una nova versió d'un passat i un present. El treball de camp com a instrument d'introspecció i resultat artístic.

QUARTA CONVOCATÒRIA. 2001-2002.

Vint d'octubre de mil nou-cents vuitanta dos, per Josep Ginestar. Gata de Gorgos ( La Marina ). El riu Xúquer com a eix de la proposta. Dues percepcions: riu físic, riu espiritual. L'empremta d'aquells fets com a testimoni per a una metàfora de protecció i construcció.

CINQUENA CONVOCATORIA, 2002-2003.

Paisatge compromés, per Bodo Rau (Alemanya). Documentar les presencies de les cerimònies (casaments) que se celebraren i estaven documentades durant el segle XX, proposant una intervenció artística al respecte.

SISENA CONVOCATORIA, 2003-2004.

Suba i Wahib, per Younes Rahmoun (Marroc). Interconectar dues cultures que, durant molts segles, han estat amigues i enemigues, dins d'un marc religiós com és l'església.

SETENA CONVOCATORIA, 2004-2005.

Signes i símbols d'una absència, per Antonio Moura (Galitza). Estudi de símbols i signes que han constituït la identitat del poble durant segles i analitzar-ne la transmutació d'aquests en asordes objectes d'un sensesentit.

Història per a reubicar en el discurs espacio-temps la memòria d'un passat que s'ha afonat. Beca d'investigació: MEMÒRIA NÒMADA. Per a aquesta part del projecte es recorre a l'àmbit dels historiadors que en un principi han ubicat a la Beneixida passada i presente en la línia de la història. No ja com a valor sinó com a testimoni d'un passat. S'han establit uns espais que recorren des de la seua creació fins als nostres dies. Una vegada arribats a un present ampliarem la proposta a assajos sociològics, antropològics, psicològics, urbanístics, etc.

PRIMERA CONVOCATÒRIA. 1998-99.

Beneixida: de la fundació a l'expulsió dels moriscos. Per Pau Armengol. Benimodo (Ribera Alta). Acostar-se al topònim i relacionar els diferents assentaments que acabaren conformant un centre urbà són els fonaments que constituïxen aquest treball.

SEGONA CONVOCATÒRIA. 1999-2000.

Estudi-Transcripció de “ Les actuacions de la Reial visita d'amortitzacions del capellà de l'Església Parroquial del lloc de Beneixida ”, per Marcel·lí Miquel, L'Alcúdia (Ribera Alta) i Vicent Trescolí, L'Alcúdia (Ribera Alta).

TERCERA CONVOCATÒRIA. 2000-2001.

La Vall Farta en els segles XVI i XVII, per Paula Aliques Canet. Xàtiva ( La Costera ). La Vall Farta durant els segles XVI i XVII és el marc on es desenvolupa aquest estudi.

QUARTA CONVOCATÒRIA. 2001-2002.

Beneixida: un lloc a la Vall Farta, a càrrec de J. Antoni Polop. Canals ( La Costera ). Una valoració geogràfica d'una subcomarca banyada per les aigües del Xúquer. Censos, poblacions afectades en diferents èpoques, adaptació de cultius, etc.

CINQUENA CONVOCATORIA, 2002-2003.

Estudi històrico-artístic de l'església de Beneixida, a càrrec de Miguel Àngel Mallol Sanchis ( La Costera ) i Mercedes García Soler ( La Costera ). Un estudi històric i artístic de l'antiga església de Beneixida; únic monument que queda en l'antic casc urbà i esedevinguda avuí en ermita.

SISIENA CONVOCATORIA, 2003- 2004.

A càrrec de Mª Consol Galbis Escandell . Gavarda (Ribera Alta). “ Viure als termes ”, que fa un estudi de les antigues cases i horts que queden en peu en els termes de Beneixida i l'Alcàntera de Xúquer.

SETENA CONVOCATORIA, 2004-2005.

Graciela Ferrer (Aragó). “ La línia d'un riu ”. Estudi geogràfic i mediambiental sobre el riu Xúquer en el trascurs des de Sumacàrcer (Vall Farta) fins al mar.

(1) Animal publico - Manuel Delgado. pag. 194
Rafael Tormo i Cuenca, menbre del col·lectiu. Per més informació: rtc@ao-creatius.com 962580449

FONAMENTACIÓ I OBJECTIUS.

C om sabeu, la Pantanada del 1982 va assolar el poble de Beneixida, situat en plena Vall Farta, dins de la comarca de la Ribera Alta , i al cap de 9 anys es va construir un poble nou reubicat en un altre lloc. Al cap d'uns anys es crea un col·lectiu cultural en la localitat, sense finalitat lucrativa, inscrit en el r egistre d'Associacions de València, secció 1ª, núm. 9386, en data 02-07-1998, i amb el corresponent CIF. G96734611

Aquest col·lectiu, l'any 1998 va encetar un projecte mitjantçant el qual es pretenia possibilitar l'existència d'un espai d'elaboració i difusió de la cultura del poble arran del trencament que va suposar viure en un emplaçament distint en el qual s'havia trencat o no existia aquest espai. Història, cultura i tradició s'havien perdut i la gent no en volia parlar; calia recuperar-ho.

El col·lectiu va crear dues beques anuals per tal d'oferir-les a joves creadors: una històrica i una altra artística per tal de fer una publicació, també anual, en forma de llibre i poder-la oferir al ve:inat del poble i a la resta de gent interessada.

La beca històrica pretén recuperar la història de Beneixida i de tots els pobles del voltant i promocionar el treball entre els arxius municipals i de totes les administracions valencianes, així com biblioteques i d'altres entitats interessades.

La beca artística pretén integrar l'art contemporani en la idiosincràsia del poble de Beneixida, fent d'aquesta característica una actitud natural com és “la reflexió”. També es pretén fer conferències dels artistes sobre art contemporani i, al mateix temps, distintes intervencions artístiques (poble vell-poble nou) per tal que la gent del poble s'integre amb les seues experiències conformant la proposta de l'artista.

De la mateixa manera hem sintetitzat tot això en lèdició anual d'un llibre on publiquem els treballs dels becats. Fem un acte de presentació del llibre a l'antiga església del poble al qual es convida, mitjançant targetes d'invitació i a través de correus electrònics a persones involucrades en el món de l'art i la cultura en general, associacions de tot tipus, organismes polítics i socials i també a la premsa, ràdio i televisió.

També, per tal de difondre tot allò que du a terme el col·lectiu BANU-SAIDI, hem elaborat una pàgina WEB.

Així mateix, estem creant un cicle de cine vinculat a les propostes que fem anualment.

Organitzem unes jornades anuals de sensibilització pel riu Xúquer, amb conferències, projeccions i activitats lúdiques. És evident la importància que està adquirint el medi ambient en aquest final de segle. Podríem determinar quin grau d'incidència intervencionista hauríem d'establir per tal que la nostra activitat es col.locara al costat de la reflexió i del respecte d'un entorn cada vegada més manipulat per qualsevol de les tendències polítiques dominants. La baixada d'enguany s'ha fixat en el Xúquer: volem reivindicar distints càstigs a què es vol sotmetre aquest riu.

•  Pel que fa al primer punt, durant 5 dies s'han celebrat unes jornades d'explicació per part dels membres del col.lectiu cultural, difusió amb panflets i imatges de l'antic poble des del punt de vista estructural, costums, etc. a tot l'alumnat d'Educació Primària en col.laboració amb el professorat del col.legi.

També, aprofitant el final del curs 1997-98, durant el mes de juny, es va dur a terme una excursió amb tot l'alumnat i el professorat del centre al poble vell per tal de conéixer "in situ" el que era la ubicació dels carrers (en l'actualitat no hi ha cases perquè el poble vell es va derrocar). Com que actualment encara estan els carrers i les voreres l'alumnat es va fer una idea del que era el poble on havien viscut els seus pares i iaios.

Per la vesprada es va fer un berenar de germanor amb els familiars que van voler acudir i el col.lectiu reparteix als xiquets i xiquetes un plànol urbanístic de l'antic casc urbà.

Un poc després, els membres del col.lectiu, amb l'ajuda del professorat i algunes persones majors, es canten algunes cançons que es cantaven abans i es practiquen jocs de carrer (la tella, la furgadora, salami, pic i pala, etc.) que ara pràcticament han desaparegut.

Com a conseqüència d'això, es produeixen unes despeses a les quals el col·lectiu no pot fer front; és per això que demanem el suport del Massís del Caroig i poder continuar així el projecte iniciat.

Per tant, a continuació detallem les vies de treball que el nostre col·lectiu té previstes dura a terme:

•  BEQUES: Artística i històrica
•  Infrastructura
•  Actuacions i intervencions del artistes
•  Actes de presentació de les beques
•  Edició i publicació del llibre
•  Comunicacions:
- Notes de premsa
- Comunicats
- Targetes de presentació i d'invitació als actes
- etc.

Pressupost econòmic valorat en 1.200.000 pessetes aproximadament.

Rafael Tormo i Cuenca, menbre del col·lectiu. Per més informació: rtc@ao-creatius.com 962580449