|
 |
| |
|
|
| |
| |
 |
24/05/2007 | >PERIFÈRIES 2007 |
|
|
|
 |
|
>PERIFÈRIES 2007Territori GPS versus lloc sense ruta www.periferies.com periferies@periferies.com secció.NOT FOUND secció.ESPECULAR secció.FULL DE RUTA Primer encontre d'acció i pensament. 1 i 2 de juny, 2007. Hotel Chamarel, Dénia. Organitza: ao-creatius, Hotel Chamarel Col·labora: Ajuntament de Dénia, Facultat de Belles Arts de València. Coordinació: Rafael Tormo i Cuenca Agraïments: Galeria Rosa Santos, Grup deReüll |
| |
|
|
PERIFÈRIES
Durante los días 1 y 2 de Junio se presenta
en Denia (Alicante) PERIFÈRIES, un encuentro de reflexión y pensamiento
en torno a la cultura contemporánea y con el arte como medio de escape
de los sistemas de control.
PERIFÈRIES
quiere adentrarse en algunos de los aspectos más recientes y complejos
del arte contemporáneo. Como interaccionar con la sociedad por medio de
un acercamiento a esas interacciones que actualmente se están
produciendo entre arte y territorio en sentido de espacio público,
relación social, análisis político etc. Algunos de estos proyectos
suelen perder parte de su carácter elitista por su proximidad e
inmediatez, por la aparente disponibilidad con la que se sitúan a la
intemperie, indiscriminadamente, ante el público.
PERIFÈRIES
no se quiere someter a los actuales limites y sentidos de centralidad
ni para aquello que llamamos arte. PERIFÈRIES propone arte para
desorientarnos frente a los actuales modelos de control, arte para
desatender nuestras obligaciones, arte para sentirse todavía despiertos
ante la fugaz ceguera que nos amenaza, pero aprovechándonos de ella
para explorar nuevos caminos de cruce.
PERIFÈRIES se estructura en tres apartados:
1.- Sección NOT FOUND
En
este apartado se reúnen una serie de trabajos teóricos o experiencias
concretas que se han desarrollado en otros lugares. La intención es
ampliar el marco de ideas y planteamientos a través de los cuales se
afronta la intervención en el espacio público del territorio desde la
mirada del arte, la acción cultural o la política. Propuestas que viven
fuera del entramado mediático institucional o propagandístico del mundo
del arte y el poder. Una parte de este entramado mostrara varios
proyectos de Arte Público y Acción Política que revisan los supuestos
de permanencia y monumentalidad de la obra pública así como el papel
que el territorio tiene frente a los individuos que lo cruzan y que se
instalan en el y en la provisionalidad de su paisaje más cotidiano,
generando nuevos lugares fuera del control GPS.
2.- Sección ESPECULAR
Esta sección se alimentara de diferentes ponencias y de una selección de videos que especulando denuncian la especulación.
3.- Sección HOJA DE RUTA
En
esta sección se presenta el arte, no como un elemento transformador de
la sociedad, sino como un elemento más, una interferencia. |
|
|
|
| |
|
|
|
| |
|
|
|
| |
| |
|
08/07/2005 | AQUEST DIVENDRES 8 A LES 20.00 HORES CONFERÈNCIA SOBRE URBANÍSME I CAMPS DE GOLF A L ALBERG MUNICIP |
|
|
|
|
|
INFORMACIÓ SOBRE EL P.A.I. D’ANTELLA
Fa uns dies ens assabentarem de que una empresa té intenció de
promoure un PAI a Antella en el que van a construir-se 3.400
habitatges. Pel que ens va dir l’alcaldessa en una reunió la passada
setmana, ella coneix el projecte des de fa sis mesos, però els
propietaris dels terrenys ens assabentarem per una carta certificada
de la notaria d’Alberic.
|
| |
|
|
AQUEST DIVENDRES 8 A LES 20.00 HORES CONFERÈNCIA SOBRE
URBANÍSME I CAMPS DE GOLF A L'ALBERG MUNICIPAL D'ANTELLA. VE UN
ADBOCAT I UN ECOLOGISTA
INFORMACIÓ SOBRE EL P.A.I. D’ANTELLA
Fa uns dies ens assabentarem de que una empresa té intenció de
promoure un PAI a Antella en el que van a construir-se 3.400
habitatges. Pel que ens va dir l’alcaldessa en una reunió la passada
setmana, ella coneix el projecte des de fa sis mesos, però els
propietaris dels terrenys ens assabentarem per una carta
certificada de la notaria d’Alberic.
Els propietaris dels terrenys ens vegem, de sobte, implicats en
una situació molt complicada i desconeguda, davant la qual, de no
actuar ràpidament, restarem indefensos davant l’ànsia de benefici del
promotor. Deguem entendre que el promotor no ve ací a fer-nos un favor,
ve a enriquir-se i quan més, millor, i per açò, quan més barats li
costen els terrenys, major benefici s’emportarà. En que s’estalvie un
milió de pessetes per fanecada el seu benefici augmentarà en 1.300
milions de pessetes.
Segons l’alcaldessa, un preu per començar a negociar és el
de dos milions i mig de pessetes per fanecada. Eixe preu és un regal
per al promotor i un mal negoci per al propietari, ja que als dos
milions i mig de pessetes hem de restar les despeses de notaria i el
impost de plus-vàlua i d’increment de patrimoni. Si els nous habitatges
es vendran a una mitja de 40 milions de pessetes, el promotor obtindrà
un benefici net, abans de pagar les terres, d’entre set i nou milions
de pessetes. Si la xifra total és de 3.400 habitatges, el promotor
obtindrà un benefici aproximat de 25.000 milions de pessetes, a part de
l’hotel i dels locals comercial amb els quals la xifra total podria
arribar als 30.000 milions de pessetes de benefici, amb un benefici pel
promotor de 23 milions de pessetes per fanecada.
És fàcil entendre que si la xifra de 2.5 milions es dobla a 5
milions, el benefici segueix sent enorme per al promotor, uns 23.500
milions de pessetes. Si les nostres terres es venen per fer negoci, fem
negoci tots.
En pocs anys ens hem quedat sense el Pantà d’Alarcón; molts no
hem cobrat la pantanada; estem amenaçats pel transvasament
Xúquer-Vinalopó; ens obliguen a regar a goteig i ara, amb el PAI, en
quedarem sense tres pous de reg i qui sap si cobrarem la terra i a quin
preu. No sabem quins drets ens pertanyen, quines mesures podem prendre
per a que no ens enganyen, ni perquè de tot açò s’ha informat tard, amb
pressa i mal.
En la reunió a la que et convidem a acudir els divendres dia 8 de
juliol a les 8 de la vesprada i a l’Alberg, vindran dos experts, en
dret urbanístic i medi ambient, a exposar una xicoteta conferència i a
respondre lliurement a tots els nostres dubtes i preguntes.
|
|
|
|
| |
|
|
|
| |
|
|
|
| |
| |
|
07/07/2005 | Temps, Memòria IV s'inaugura el 15 de juliol amb 5 intervencions plàstiques |
|
|
|
|
|
Jamila Lamrani, provinent del Marroc, actuarà en la Torre de les Puces
amb l’ obra Sense títol; Núria Rodríguez, professora de la Facultat de
Belles Arts de València, desenvoluparà, sota la pineda del castell, una
reflexió sobre l’opressió a la qual estan sotmeses moltes dones;
Evarist Navarro, també professor de Belles Arts, instal·larà el seu Big
Bang, de fang cuit, en una de les petites torres vigia de la muralla;
l’artista belga Monique Bastiaans intervindrà en la Torre del Mig amb
una peça realitzada en neó; i, finalment, en els Vergerets actuarà
Rafael Tormo amb el seu personal Calvari, una creació al voltant del
teixit associatiu de la comarca. |
| |
|
|
Temps, Memòria IV s'inaugura el 15 de juliol amb 5 intervencions plàstiques
Al castell de Dénia
El regidor de Cultura, Pau Reig, ha presentat hui la quarta edició de
Temps, Memòria IV, la proposta d’intervencions plàstiques al castell de
Dénia integrada en el circuit de la Marina Alta, una iniciativa de la
qual formen ja part Benissa, Teulada, Xàbia, Dénia i Jesús Pobre i a la
qual s’incorpora enguany el municipi de Pego. L’edil ha destacat la
“consolidació d’aquesta actuació cultural, que ja ha traspassat l’àmbit
valencià per a fer-se coneguda a nivell estatal”.
Temps, Memòria IV s’inaugurarà el 15 de juliol amb el treball de cinc
artistes “que corroboren la transcendència internacional de la
proposta”, segons ha destacat Josep Ginestar, comissari de l’exposició
al castell de Dénia i president del Grup de Reüll, coordinador del
circuit d’intervencions plàstiques a la comarca.
Jamila Lamrani, provinent del Marroc, actuarà en la Torre de les Puces
amb l’ obra Sense títol; Núria Rodríguez, professora de la Facultat de
Belles Arts de València, desenvoluparà, sota la pineda del castell, una
reflexió sobre l’opressió a la qual estan sotmeses moltes dones;
Evarist Navarro, també professor de Belles Arts, instal·larà el seu Big
Bang, de fang cuit, en una de les petites torres vigia de la muralla;
l’artista belga Monique Bastiaans intervindrà en la Torre del Mig amb
una peça realitzada en neó; i, finalment, en els Vergerets actuarà
Rafael Tormo amb el seu personal Calvari, una creació al voltant del
teixit associatiu de la comarca.
Quant al catàleg del circuit, Tomás Ruiz ha recordat que l’any passat
se’n van editar més de 5.000 exemplars, “distribuïts en els centres
d’art contemporani, facultats d’Arts i en les galeries més potents de
tot l’Estat”.
Temps, Memòria IV podrà visitar-se al castell de Dénia fins al 30 de setembre.
|
|
|
|
| |
|
|
|
| |
|
|
|
| |
|
| |
|
|
|
| |
|
| |
|
|
|
| |
|
| |
|
|
|
| |
| |
|
27/01/2005 | Xúquer Viu considera inacceptables les declaracion |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
XÚQUER VIU CONSIDERA INACCEPTABLES LES DECLARACIONS DE PLA
Situen a la direcció del PSPV en la vella cultura de l’aigua del PP
Les manifestacions del secretari del PSPV, Joan Ignasi Pla, en defensa del transvasament Xúquer-Vinalopó suposen una alineació amb els sectors de la vella cultura de l’aigua caracteritzada per una política de transvasaments i embassaments allunyada del que suposa la Nova Cultura de l’Aigua que propugna una gestió sostenible basada en l’estalvi, l’eficàcia i la reutilització.
La direcció del PSPV amb aquest posicionament cedeix a les pressions del Partit Popular i avala un transvasament destinat principalment, no als llauradors del Vinalopó, sinó a l’especulació urbanística i el negoci del ciment.
J. I. Pla no ha esperat ni tan sols a les conclusions de la Comissió Plenària del Grup d’Experts que ha estat convocada per al proper dia 31 de gener, demostrat una falta de respecte per una comissió creada pel Ministeri de Medi Ambient per a estudiar la viabilitat del transvasament.
El PSPV havia firmat el passat mes de juliol el Manifest “Per un Xúquer i una Albufera Vius” avalant amb la seua signatura les posicions de Xúquer Viu i la Fundació Nova Cultura de l’Aigua.
És precisament ara, quan es coneixen les xifres oficials i la falta de recursos del Xúquer per al transvasament, quan la cúpula del PSPV decideix donar aquest pas, abandonant la postura ambigua que havia sostingut en els últims mesos, donant una sensació de pànic polític davant les pressions populars.
Xúquer Viu confia en que els alcaldes i regidors de la comarca de la Ribera, independentment dels posicionaments polítics de les direccions dels seus partits, continuen recolzant a Xúquer Viu, perquè el seu interès ha de ser la defensa del riu i de l’Albufera, qüestions incompatibles amb la realització d’un transvasament.
Igualment confia en que la mobilització ciutadana aturarà de manera definitiva aquest projecte que tanta oposició està trobant a Europa.
Xúquer Viu es dirigirà en breu a la ministra de Medi Ambient Cristina Narbona per a transmetre-li les conclusions que aquesta Plataforma està realitzant de la Comissió Tècnica i dels xifres oficials de disponibilitat d’aigua en el riu.
ROGER PONS
PRESIDENT DE XÚQUER VIU
_________________________________________________________________
LEVANTE 25-01-05
El líder socialista pedirá a la ministra que aplace la ecotasa
Levante-EMV, Valencia
El secretario general del PSPV, Joan Ignasi Pla se comprometió ante los principales líderes de la Federación Valenciana de Comunidades de Regantes y de las asociaciones agrarias AVA, La Unió de Llauradors y UPA a exigir del Gobierno central que aplace la aplicación de la ecotasa al año 2010 tras un periodo de consultas con los afectados.
Pla, que compareció acompañado entre otros de Francisco Rodríguez, presidente de la Sociedad Estatal de Infraestructuras Agrarias Seiasa, la empresa pública responsable de la modernización del regadío, se comprometió también a pedir al gobierno central que se «involucre en la modernización de los regadíos valencianos». El dirigente socialista explicó que ni la Generalitat Valenciana ni su presidente se están implicando en la modernización del regadío debido a la «ruina financiera» de las arcas públicos y avanzó que pedirá financiación de las sociedades estatales para las obras pendientes en Sueca, Acequia Real del Júcar, Cullera, Escalona y Quatre Pobles, además de en el post trasvase al Vinalopó.
Según dijo Pla, los regantes no plantearon durante el encuentro «ninguna» reivindicación sobre el trasvase del Ebro y sí sobre el Júcar-Vinalopó, con peticiones de solidaridad por parte de los regantes del Vinalopó y de mantenimiento de los derechos por parte de los regantes del Júcar. «Para hacer posible eso, hay que cumplir el Plan de Cuenca del Xúquer y hacer cosas que el Gobierno del PP no está haciendo ni ha hecho en el pasado», aseguró. Pla se comprometió a dar satisfacción «a ambas demandas porque es posible mantener un Xúquer y una Albufera viva y también la trasferencia al Vinalopó». Mientras, el portavoz del grupo popular en las Cortes Valencianas, Serafín Castellano, avanzó ayer que su grupo propondrá que se priorice en el próximo período de sesiones el debate parlamentario sobre el «derecho al agua» de la Comunidad ante la «imprevisión» del Gobierno estatal en este tema.
EMILI PIERA
Amedida que se aproxima la fecha -sólo quedan unos días- en que la Comisión Técnica del transvase Xúquer-Vinalopó ha de pronunciarse sobre la cesión, los nervios de algunos hacen que se les salga por las costuras la lengua roja de las apetencias, tan parecida a la lengua verde de la maledicencia. La liquidación del blasquismo, a primeros de los noventa, en el interior de un partido, el PSOE, tan dado al cuchilleo como arte cisoria (Borges), no fue tan arrasadora, que haya impedido cierta recuperación política de la Ribera: alcaldes y concejales de la comarca han dicho no al transvase. Otra vez. Y se lo volverán a decir a la ministra Cristina Narbona.
Los deseos -la lengua roja- son libres, pero cada cual ha de pagarse los suyos. Conforme se vaya reduciendo la cifra de los excedentes, que pintó en su cielo onírico la codicia insomne, más improbable será que Bruselas financie y que los regantes del Vinalopó paguen lo mismo por mucha menos agua: el Xúquer es un cenagal tóxico entre Sueca y Cullera, el río Verde está obstruido por los detritos, Alzira sigue sin depuradora y está inacabada la infraestructura sanitaria de la Albufera Sur. Europa sancionará a España por tener en Motilla la playa más guarra del continente. Presumimos de ser ricos, pero vivimos con los retretes atascados.
Persistir en un proyecto absurdo con el argumento del dinero ya gastado, es obcecación y necedad. La misma que ha propagado -la lengua verde- ciertas insinuaciones sobre el profesor Pedro Arrojo, un aragonés suave y un poco abacial en su oposición a los transvases que, sin embargo, siempre hizo honor a lo que su nombre proclama. Dicen que su premio internacional, el Goldman, «es de una banca yanki» y «que no puede compararse con el Nobel». Ya puestos podrían haber dicho que el galardón es judío o silenciar que la dinamita de Alfred Nobel cebó varias guerras. Se hace lo que se puede y lo menos injusto suele ser lo más sensato.
________________________________________________
INFORMACIÓN DE ALICANTE 25-01-05
Benidorm recurrirá la sentencia contra la anulación del trasvase del Júcar
V. ZARAGOZA
El pleno de Benidorm acordó ayer ratificar el decreto de la Alcaldía de 17 de diciembre mediante el cual se ordenada que el Ayuntamiento se personará en el recurso contra la sentencia dictada por el Tribunal Supremo el pasado 20 de octubre por la que se anulan determinados preceptos del Plan Hidrológico de la Cuenca del Júcar, promovido por numerosas instituciones de la Comunidad Valenciana.
El decreto firmado por el alcalde de Benidorm, Vicente Pérez Devesa, señala la necesidad de incoar incidente excepcional de nulidad de actuaciones por parte de la Junta Central de Usuarios del Vinalopó, L´Alacantí y el Consorcio de Aguas de la Marina Baja, cuyo objeto es instar la nulidad de la sentencia dictada por la Sala Tercera del Tribunal Supremo el pasado 20 de octubre, por la que se anulan determinados preceptos del Plan Hidrológico de la Cuenca del Júcar.
La citada sentencia afecta a las obligaciones económicas asumidas por los usuarios para la financiación de las obras de la conducción Júcar-Vinalopó, entre los que se halla el Consorcio de Aguas de la Marina Baja del cual el Ayuntamiento de Benidorm es su principal socio.
Según el decreto de la Alcaldía, esta sentencia impide igualmente la asignación de recursos al Vinalopó, dificultando a su vez el déficit de abastecimiento y la garantía de una mayor disponibilidad de recursos hídricos en cantidad y calidad suficiente para el abastecimiento para el consumo humano de Benidorm y del resto de los municipios de la Marina Baja.
Por otro lado el pleno municipal rechazó por unanimidad los recursos de reposición presentados por más de 300 vecinos de La Cala contra el acuerdo de modificar el Plan Parcial La Cala sector B, mediante el cual las parcelas de propiedad municipal destinadas a dotaciones deportivas pasaban a ser de uso residencial.
____________________________________
VILAWEB 24-01-05
Diccionari crític de l'aigua
Periodista
tribuna
XAVIER GARCIA..
Si l'aigua és vida, com recorden els moviments socials, també és negoci, com recorda tothom, amb la qual cosa les lluites per salvar-la de l'especulació no s'han acabat. Ho sap la gent de la Plataforma en Defensa de l'Ebre
Al voltant del tema de l'aigua, el 2004 ens ha deparat, el juny passat, la derogació del transvasament de l'Ebre dins del PHN, una gran victòria social del moviment Per una Nova Cultura de l'Aigua, la qual va influir, certament, en el canvi polític operat en l'àmbit de l'Estat i de Catalunya, que és, finalment, la que va fer possible l'esmentada derogació del transvasament.
Però si l'aigua és vida, com recorden els moviments socials, també és negoci, com recorda tothom, amb la qual cosa les lluites per salvar-la de l'especulació no s'han acabat.
Consciència ecològica
Ho sap la gent de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, que continua treballant perquè no hi hagi més transvasaments, ni de grans ni de petits, ni amb justificacions suposadament agrícoles (canal Xerta-Sénia, amb destinació final a Castelló i València) ni suposadament urbanes (perllongació del minitransvasament a Tarragona).
Així, doncs, i com a conseqüència de l'extensió del moviment Per una Nova Cultura de l'Aigua, al País Valencià s'ha produït -amb més retard que la consciència lingüística- una consciència ecològica sobre l'ús i la gestió de l'aigua, lamentable i de jutjat de guàrdia com s'ha posat de manifest infinitat de vegades.
Conques exhaustes
L'oposició, durant quatre anys, al transvasament des de les Terres de l'Ebre a l'anomenat «levante» espanyol, va fer veure, justament, a la gent més conscienciada del País Valencià, l'increment de l'impacte turístic i urbanístic que suposaria l'arribada massiva d'aigua a unes terres que disposen d'un model agrícola i turístic insostenible des de fa anys, així com l'impacte sobre les mateixes conques hidràuliques del Xúquer, el Segura i el Vinalopó, ja exhaustes per aquest mateix sistema de sobreexplotació, a causa de l'ampliació de regadius per a una agricultura intensiva i pràcticament esclavista.
Ara fa un any, mentre es debatia febrosament el gran transvasament de l'Ebre, el PP aconseguia de la Comissió Europea el llum verd per al transvasament del riu Xúquer al Vinalopó, en una operació orquestrada des de feia anys per desmantellar el cabal del Xúquer al pas per Castella-la Manxa i amb destinació a la costa d'Alacant. L'aprovació d'aquesta derivació d'aigües, quan sovint el Xúquer arriba sec a l'Albufera, va fer encendre totes les alarmes, i així va constituir-se la plataforma ciutadana Xúquer Viu, formada per Acció Ecologista-Agró, la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, la Plataforma per l'Horta, etc., així com multitud d'ajuntaments, entre els quals, el d'Algemesí, Sueca (el poble natal de Joan Fuster), Gandia, Alcúdia i, entre d'altres, Cullera, on el dia 18 -tal com s'havia fet a l'Ebre en diverses ocasions- la plataforma va convocar una acció per «abraçar el riu».
Per acabar de conscienciar sobre la salvatjada que significa deixar morir els rius per afavorir els transvasaments, Xúquer Viu, amb altres grups de defensa del territori, ha editat fa poc un llibret d'encara no 50 pàgines que, en forma de Diccionari crític, desmunta els tòpics que, sobre l'aigua al País Valencià, han fet circular aquells sectors empresarials i polítics que han fet de l'Ebre un cavall de batalla.
Aigua «perduda»
Sota una quarantena d'apartats, el mateix nombre d'autors expliquen la part substancial, per exemple, d'expressions com ara «agua para todos» o el que es refereix als camps de golf, embassaments, hortes, cabal ecològic, aqüífers, mercats de l'aigua o a una altra expressió, molt malintencionada, que suggereix que l'aigua dels rius que arriba al mar «es perd». Sobretot, es perd anant cap a xalets, piscines, cafarnaüms urbanisticoturístiques i cap a una agricultura de plàstic que sobreexplota els rius i els que pugen d'Àfrica. El Xúquer és el nostre Ebre, diuen a València. Fem-los costat! Els Països Catalans no podran ser mai una realitat plena sense una llengua i uns rius vius!
_________________________________________
Per un Xúquer i Riu Sants Vius!
No a la destrucció del Caroig.
XERRADA SOBRE L’AIGUA, dissabte 5 de febrer a les 11:00 h.
Lloc: L’Alcúdia de Crespins, Sala Generalitat (edifici Biblioteca Municipal).
MANIFESTACIÓ: VISITA AL NAIXEMENT DEL RIU SANTS
Dissabte 5 de febrer a les 13:30 h
|
|
|
|
| |
|
www.xuquerviu.com |
|
| |
|
|
|
| |
|
| |
|
|
|
| |
| |
|
09/12/2004 | PER UN XÚQUER VIU
PER UNA ALBUFERA VIVA |
|
|
|
 |
|
DISSABTE 18 DE DESEMBRE A LES 12:00
PONT DE PEDRA DE CULLERA
PER UN XÚQUER VIU
PER UNA ALBUFERA VIVA
Amics i amigues: El dissabte 18 de desembre un convidem des de Xúquer Viu a que deixeu tot i vingueu a donar-li una abraçada al riu que l'especulació urbanística i els interessos econòmics volen matar.
Us demanem que passeu aquest correu a tothom perquè necessitem quasi 1.000 persones per a poder abraçar el riu.
Des de València podeu vindre en el tren que ix a les 10:38, després un autobús us deixarà prop del pont.
Us esperem!!!
|
|
|
|
| |
|
www.xuquerviu.com |
|
| |
|
|
|
| |
| |
|
02/11/2004 | EL XÚQUER, EL CABAL ECOLÒGIC I EL TRANSVASAMENT |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
EL PAÍS 1-12-04
EL FUTURO DE UN RÍO
EL XÚQUER, EL CABAL ECOLÒGIC I EL TRANSVASAMENT
ROGER PONS*
El passat dia 7 d'octubre, el Consell d'Administració de l'Agència Catalana de l'Aigua aprovava el Pla Sectorial de Cabals de Manteniment dels Conques Internes de Catalunya en el que queden establerts els cabals ambientals en tots els rius catalans que desemboquen directament al mar Mediterrani, entre els que destaquen, per la seua importància hidrològica, el Ter i el Llobregat.
Amb l'aprovació d'aquest document, els cinc rius principals de la vessant mediterrània (Ter, Llobregat, Ebre, Xúquer i Segura) tenen ja definits normativament els seus cabals ambientals. Lamentablement, el Xúquer presenta un grau de protecció netament inferior al dels quatre restants.
En efecte, per al Ter i el Llobregat, que tenen unes aportacions mitjanes anuals de 843 i 693 hectòmetres cúbics respectivament, el Pla de Cabals ha fixat uns cabals mínims en desembocadura de 5,5 metres cúbics per segon per al Ter, i de 4,3 per al Llobregat. Aquests cabals representen, per al Ter, el 21% del seu cabal mitjà en règim natural, i per al Llobregat, el 20%. A més, cal afegir el “cabal generador”, destinat a simular els efectes de les crescudes anuals pròpies dels rius mediterranis, que netegen els llits dels rius i els donen forma. Una vegada a l'any, i durant 24 hores, els embassaments d'ambdós rius hauran de realitzar importants soltes d'aigua per a generar avingudes, amb cabals de 74 metres cúbics per segon en el Ter, i 32 en el Llobregat.
En el riu Ebre, el cabal ambiental a respectar en la desembocadura va donar lloc a grans polèmiques i a nombrosos debats tècnics, a Espanya i a Brussel·les, durant l'etapa en què l'anterior govern espanyol s’obstinava, contra tota racionalitat tècnica, ecològica i econòmica, en imposar el transvasament de l'Ebre. El Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre estableix que “per a la zona de la desembocadura s'adopta orientativament un cabal ecològic mínim de 100 m3/s”. No obstant, en els debats sobre el PHN prompte es va fer evident la insuficiència d'aquesta xifra, i el govern espanyol no va tardar en assumir la de 135 hm3/any proposada pel govern de la Generalitat Catalana, mentre les institucions científiques i les organitzacions ciutadanes exigien i continuen exigint cabals molt superiors. Tenint en compte que l'Ebre té, segons el PHN, una aportació natural de 17.265 hm3 anuals, el cabal de 100 m3/s representa el 18,3% del cabal natural mitjà, mentre que els 135 m3/s, generalment assumits com un mínim de partida en el debat sobre els cabdals ambientals de l’Ebre, representarien un 24,7%, sense comptar els cabals generadors.
Fins i tot el riu Segura, el mas maltractat d'Espanya, i potser d'Europa, té una assignació significativa de cabal ambiental en el seu Pla de Conca, que, aigües avall de la Contraparada, a 134 quilòmetres del mar, “estableix l’objectiu de cabal mínim de naturalesa ambiental y sanitaria de 4 m3/s circulant per a totes les èpoques de l'any i en qualsevol punt del riu”. Tenint en compte que el PHN assignava al Segura una aportació mitjana anual de 647 hectòmetres cúbics, esta reserva de cabal ambiental equival al 19,5% del cabal natural mitjà del riu en la desembocadura.
La situació del Xúquer, no obstant, és molt diferent. En l'Article 24 de la Normativa del Pla Hidrològic de Conca “es fixa en 0'6 m3/s el cabal mínim a mantindre en tot moment en el riu Xúquer, aigües avall de l'embassament de Tous, i fins a la presa de la Sèquia Reial del Xúquer”. Això és tot el que la normativa vigent li assegura al Xúquer, i a més només fins a la presa de la Sèquia Reial a Antella. Des d'eixe punt fins al mar (prop de 60 quilòmetres de llit) és d'aplicació l'Article 18 de la Normativa, que assenyala que “En el cas que no es compte amb estudis específics i per a llits de règim permanent, el cabal mediambiental mínim no superarà el cabal natural del riu amb un límit superior d'1 m3/s”.
En resum, en el Pla del Xúquer no sols no es va establir per al Baix Xúquer un cabal mínim a respectar, per reduït que fóra, sinó que, a l'espera d'estudis específics que en l'actualitat, set anys després de l'aprovació del Pla, continuen sense realitzar-se, es va imposar a qualsevol possible cabal ambiental un sostre superior d'1 m3/segon, irrisori per a un curs fluvial com el Baix Xúquer i molt inferior al dels altres rius mediterranis.
Com es pot apreciar en la taula adjunta, el grau de protecció del Xúquer en el seu tram final no admet comparació amb cap dels restants rius mediterranis: mentre tots els altres rius disposen de reserves de cabal ambiental que representen entre el 20 i el 25 % del seu cabal medi natural, el Xúquer continua sense cap reserva mínima, però sí amb un límit màxim que és deu vegades inferior al mínim de qualsevol dels altres rius. I això a pesar que tot el Baix Xúquer, des de Tous fins al mar, està proposat com a lloc d'interès comunitari (LIC) de la xarxa europea Natura 2000, la qual cosa implica que les mesures de protecció, en compte d'anul·lar-se, haurien d'extremar-se, com correspon al valor singular d'aquest tipus d'espais.
Cabals ambientals establerts en el tram final dels principals rius del Mediterrani espanyol.
Riu Normativa deprotecció Aportació natural mitjana (hm3/any) Cabal natural mitjà (m3/seg) Cabal mínimm3/seg % Cabal mínimsobre cabal mitjà
Ter PSCM 2004 843 26,7 5,5 20,6%
Llobregat PSCM 2004 693 22,0 4,3 19,6%
Ebre - 1 PHCE 1997 17.265 547,5 100 18,3%
Ebre - 2* PHN 2001 " 547,5 135 24,7%
Xúquer PHCJ 1997 1.789 56,7 Menys d'1 Menys de l'1,8%
Segura PHCS 1997 647 20,5 4 19,5%
* Cabal acceptat en principi pel MIMAM en les negociacions sobre el PHN en 2003
La total indefensió del Xúquer no es pot mantindre per més temps. No és possible esperar a la revisió del Pla de Conca, que ni tan sols s'ha iniciat i l'elaboració de la qual requerirà diversos anys. En el Xúquer, l'administració ha d’abordar immediatament l'establiment de cabals ambientals, i ha de tramitar sense demora la seua entrada en vigor, utilitzant els mecanismes jurídics que permeten la modificació puntual dels Plans Hidrològics de Conca. Els cabals que s'adopten hauran d'estar en línia amb els paràmetres bàsics del riu, i amb els criteris que s'han seguit per a la resta de rius mediterranis, els quals encaixen, almenys en un plantejament de mínims, amb la teoria i la pràctica internacional actual en aquest àmbit del coneixement. Qualsevol proposta d'assignació que s’isca d'aquest context seria per complet inacceptable, i seria immediatament denunciada per les parts interessades, tant en les instàncies espanyoles com en les comunitàries.
Mentre no es complisca esta obligació inajornable, la construcció del transvasament Xúquer-Vinalopó, i les noves derivacions de cabal del Xúquer que s'estan realitzant en La Manxa, han de ser detingudes. Indubtablement, no serà fàcil ni agradable tindre que explicar a les comarques alacantines, i especialment als agricultors del Vinalopó Mitjà, l'engany a què han segut sotmesos per l'anterior administració, amb la col·laboració d'alguns dels seus paisans. Però només reconeixent els fets com són es podrà entrar en el camí de les vertaderes solucions, i no sols per al Xúquer, sinó especialment per al Vinalopó Mitjà, que és la comarca que realment les necessita.
Cal recordar que segons a l'hora d'assignar cabals als diferents usos, la planificació hidrològica ha d'operar descomptant prèviament els cabals ambientals vigents dels recursos naturals disponibles en la conca. Si els cabals ambientals del Xúquer no sols no estan en vigor, sinó que ni tan sols es coneixen, difícilment es podran abordar les anàlisis necessàries per a valorar amb fonament la viabilitat d'una nova demanda, com és el transvasament Xúquer-Vinalopó.
Les notícies que se succeeixen dia a dia mostren que la situació ambiental del Xúquer i l'Albufera és tan crítica, i la seua indefensió jurídica tan escandalosa, que ja no té justificació possible la continuïtat de les obres: si aquestes continuen, només s'aconseguirà empitjorar la situació i dificultar encara més la recuperació de la Conca del Xúquer, ja prou complicada pels regadius abusius de La Manxa Oriental, que després de ser il·legalment tolerats durant anys, van ser legitimats pel Pacte de l'Aigua de 1997 entre Bono i Zaplana.
A la vista de totes les dades que ocultava el govern anterior, i que s'han anat coneixent en aquests últims mesos, la paralització definitiva de les obres d'aquest transvasament, últim residu del macroprojecte del transvasament de l'Ebre, es fa inevitable des de qualsevol perspectiva de bona administració de l'interès públic. Ni Xúquer Viu, ni la societat valenciana aceptaran solucions, per interessos estranys, que no contemplen el tractament que es mereix el riu més important dels valencians.
*Signen l’article: Roger Pons (President Xúquer Viu, Alberic), Paco Sanz (l’Alcúdia), Graciela Ferrer (l’Alcúdia), Isidre Pegenaute (Algemesí), Elvira Mondragon (Cullera), Carmela Cerdà (Enguera), Salvador Ases (Anna), Claudi Parrell (Sueca), Remo Cortés (Sueca), Rosa Serrano (Sueca), Pep Carreres (Alzira), Carles Bayarri (Alginet), Benjamí Cerdà (Antella), Josep Gómez (Sumacàrcer), Rafael Tormo (Beneixida), Camilo Sebastià (l’Ènova), Pep Botella (Càrcer), Joan Andrés (Polinyà), Frederic Piqueres (Fortaleny) i Manuel Perucho (Alcàntera del Xúquer) |
|
|
|
| |
|
|
|
| |
|
|
|
