Amics i amigues: Aquesta setmana el moviment de Xúquer Viu ha estat present de manera molt important a la premsa amb la decidida actitud dels alcaldes i regidors de la Ribera Baixa.

 

Us destaquem les següents notícies:

 

 

- El PP de Sueca secundará la manifestación contra el trasvase al Vinalopó que promueve Xúquer Viu

- La Albufera, una cloaca

- El TSJ investiga los vertidos de una papelera al río Verde por posible delito ecológico

- PP y PSPV rechazan una iniciativa de L'Entesa para paralizar las obras del Júcar-Vinalopó

- El PP de la Ribera Baixa se desmarca del partido y rechaza el trasvase Júcar-Vinalopó

- Una promotora pide urbanizar cinco millones de metros frente al «Manhattan» de Cullera


- Alcaldes y concejales de la Ribera Baixa llaman a protestar por el trasvase

_________________________________________________

 

LAS PROVINCIAS 7-05-05

 

Valencia

 

El PP de Sueca secundará la manifestación contra el trasvase al Vinalopó que promueve Xúquer Viu

 

Todos los ediles salvo los populares lucieron camisetas en el pleno

 

El PP de Sueca respalda la manifestación que Xúquer Viu ha convocado para el 28 de mayo contra el trasvase al Vinalopó. Aunque sus ediles no lucieron camisetas de la plataforma durante el pleno, como hizo el resto, sí votaron a favor de la moción de apoyo. En la sesión se aprobó también el pago de aparcamientos.

 

JULIÁN SÁEZ/ SUECA

 

Todos los grupos que integran el Ayuntamiento de Sueca votaron el pasado jueves a favor de la moción de apoyo a la manifestación que, bajo el lema Pel nostre futur. Pel Xúquer, l’Albufera i els aqüifers, No al transvasament , ha convocado la plataforma ciudadana Xúquer Viu para el próximo 28 de mayo en la ciudad.

El Partido Popular, a través de su concejal José Luis Matoses, emplazó al pleno a “no tener ningún tipo de dudas de que el PP local siempre defenderá los intereses de Sueca”. De este modo, Matoses, ex edil de Agricultura y Medio Ambiente, aclaró que su grupo secundará la protesta.

La moción también emplazaba a la CHJ a “descartar cualquier proyecto o medida de gestión hidrológica que contemple la utilización de los recursos del acuífero de la plana sur de Valencia para usos distintos del suministro a los municipios de la Ribera”.

El Ayuntamiento de Sueca amenazó a la CHJ con emprender “acciones legales” en el caso de plantearse envíos “directos o indirectos” a otras cuencas desde este acuífero.

Por otra parte, uno de los acuerdos adoptados fue la implantación de la Ordenación Reguladora del Aparcamiento (ORA) en un total de diez calles y plazas del casco urbano de la ciudad.

Esta medida, presentada por la Concejalía de Seguridad Ciudadana, fue aprobada por unanimidad, sin debate político alguno. En total, se pintarán de azul 153 plazas de estacionamiento.

___________________________________

 

LAS PROVINCIAS 7-05-05

 

Comarca

 

Bort (EU) acusa a PP y PSPV de “incoherencias” sobre el Júcar

 

REDACCIÓN/ ALZIRA

 

Josep Bort, secretario de Política Municipal de Esquerra Unida, afirmó que la postura de PP y PSPV en la Ribera sobre el trasvase del Júcar al Vinalopó, ‘‘diferente del resto de sus respectivos partidos en las Cortes y el Congreso, demuestra la incoherencia de un proyecto insostenible que no tiene ninguna justificación, más allá de buscar rendimiento electoral, que es lo que intentan ambos partidos”.

Bort afirmó que los dos partidos ‘‘no hacen más que cuentas electorales con la política hídrica, dejando la coherencia de lado”. Añadió que al Júcar ‘‘no le sobra ni una gota de agua” y acusó al secretario de Medio Ambiente del PSPV, Francesc Signes, de intentar ‘‘tomar el pelo a los vecinos y vecinas de la Ribera, diciendo una cosa públicamente mientras en el seno de su partido no abre la boca”.

El responsable político de EU también animó a los ciudadanos de la Ribera ‘‘a continuar organizándose para que no se lleven el agua del río, como lleva años haciéndolo Castilla la Mancha gracias a Eduardo Zaplana, ni de los acuíferos, tal y como lo prevé la Confederación Hidrográfica del Júcar”.

_________________________________

 

LAS PROVINCIAS 7-05-05

 

medio ambiente

 

La Albufera, una cloaca

 

Botes de pintura, escombros, muebles viejos y productos tóxicos se amontonan en una de las entradas del Palmar

 

PACO MORENO/ VALENCIA

Botes de pintura, muebles viejos y destrozados, baterías de coche abiertas y escombros de restos de obra, con pedazos de hormigón y ladrillo amontonados en montones a escasos metros de una acequia. Es la estampa que ofrece una de las entradas del Palmar, en un antiguo secadero de arroz y que Acció Ecologista Agró denunció ayer como ejemplo de la mala gestión de la Generaliat en el parque natural de la Albufera.

Yolanda Roig, portavoz de la entidad, comentó en un comunicado que la pedanía turística “por excelencia del entorno natural de la Albufera tiene para deleite de los visitantes este vertedero incontrolado, con residuos inertes y productos tóxicos de todo tipo”.

El concejal de Pedanías, Vicente Aleixandre, replicó en declaraciones a LAS PROVINCIAS que el escombro sirve para el refuerzo de las motas y es dejado por los camiones en la explanada, dado que no pueden circular por los caminos del arrozal. Los campos ya están inundados para la nueva cosecha.

Aún así, no alcanzó a explicar el motivo de que haya tantos enseres viejos y residuos, aparte de los escombros. Aseguró que hay un contenedor en el Palmar donde los vecinos dejan estas basuras y que un camión de la contrata municipal pasa todos los sábados para recogerlo lleno.

“Es posible que algunos lo dejen tirado en el suelo”, dijo en referencia a los residuos. Roig exigió “la actuación inmediata de las autoridades competentes, pues no entendemos cómo no son capaces de resolver de inmediato esta situación, intolerablemente consentida”.

Como muestra la fotografía, una parte de la basura ha caído incluso en una acequia, que desagua en el lago de la Albufera. Algo parecido ocurrió hace escasas fechas, cuando la misma asociación ecologista denunció que el nuevo colegio público del Saler, construido por la Generalitat, vertía sus aguas residuales a una acequia, teniendo la depuradora a menos de un kilómetro de distancia.

La Conselleria de Educación estuvo rápida en esa ocasión y anunció que resolvería esos vertidos, en pleno parque natural, con la obligada conexión a la planta de tratamiento, al lado de la carretera CV-500.

La asociación añadió que no puede “entenderse que se apruebe un plan de usos con la regularización urbanística de un sector, (El Palmar), para poder dotarlo de los equipamientos y servicios comunitarios cuando no son capaces de resolver el problema de este vertedero ilegal”.

Roig reiteró la importancia turística y medioambiental de la zona. En los últimos años, la Conselleria de Territorio ha eliminado varios escombreras ilegales, en su mayor parte junto a caminos y la antigua carretera Nazaret-Oliva, aunque no en un caso como el del Palmar, con la zona residencial y las primeras viviendas a unos pocos metros.

___________________________________

 

EUROPA PRESS 7-05-04

 

Debate Nación.- Llamazares denunciará el alejamiento del PSOE del movimiento social que "derrotó" al PP

Pide que el Debate no se convierta en una "pelea de gallos" entre socialistas y 'populares' que anule la pluralidad política

El coordinador general de Izquierda Unida (IU), Gaspar Llamazares, adelantó hoy las líneas generales del discurso que pronunciará en el Debate sobre el Estado de la Nación que se celebra la próxima semana, en el cual denunciará el alejamiento del PSOE del movimiento social que "provocó la derrota" electoral del PP en las elecciones generales. Aprovechó para pedir que este Debate no se convierta en una "pelea de gallos" entre el socialistas y 'populares' contra la pluralidad política representada en el Congreso de los Diputados.

En cuanto a política medioambiental, Llamazares achacó "grandes dificultades" al Gobierno para cumplir sus promesas, poniendo como ejemplo que haya derogado el trasvase del Ebro pero que, debido a la política continuista en materia económica, esté incumpliendo el Protocolo de Kioto, no haya sido capaz de plantear una nueva cultura del agua y haya mantenido el trasvase del Júcar-Vinalopó.

________________________________________________________

 

LEVANTE 6-05-04

 

CONTAMINACIÓN

El TSJ investiga los vertidos de una papelera al río Verde por posible delito ecológico

 

Llorenç Martínez, Alzira

La fiscalía de Medio Ambiente del Tribunal Superior de Justicia (TSJ) de la Comunidad Valenciana está investigando la posible existencia de un delito ecológico en relación con el constante vertido de sustancias contaminantes al río Verde que, posteriormente,desembocan en el Júcar. La plataforma Xúquer Viu, que presentó una denuncia el pasado 17 de marzo ante el Servicio de Protección de la Naturaleza de la Guardia Civil (Seprona), no duda en señalar como principal responsable a la empresa papelera de Alzira Río Verde Cartón. Cuando Xúquer Viu alertó al Seprona, sus agentes confirmaron que el TSJ ya había abierto diligencias al respecto. Si el fiscal encuentra indicios de delito, la plataforma prevé personarse en el pleito como acusación particular.

La denuncia dice que el río Verde está recibiendo «un vertido continuado de un líquido blanco que contiene gran cantidad de pasta de papel y de gránulos de polietileno expandido con un fuerte olor». Los residuos llegan al cauce a través de la red de alcantarillado de Alzira, «encontrándose en las proximidades del punto de vertido un polígono industrial con una empresa papelera», tal y como subraya Xúquer Viu. Según este colectivo, este vertido «continuado» empeora «drásticamente» la calidad de las aguas del río , cuyo lecho y márgenes «presentan un aspecto blanquecino y pastoso». Cerca de la desembocadura del Verde en el Júcar, ya en Algemesí, «la materia orgánica vertida ha sido parcialmente descompuesta» y el agua desprende un «fuerte hedor».

_______________________________________________________

 

LEVANTE 6-05-04

 

MANIFESTACIÓ
 
 
PEL NOSTRE FUTUR
NO AL TRANSVASAMENT
 
 
PEL XÚQUER. L'ALBUFERA I ELS AQÜÍFERS
 
 
SUECA
DISSABTE 28 DE MAIG
19:30 PLAÇA DE L'AJUNTAMENT
 
 
PLATAFORMA XÚQUER VIU
 
 

Amics i amigues: Unes quantes coses: 1- El dissabte a València tindrà lloc la manifestació convocada per “Abusos Urbanísticos No” a la ciutat de València. Contra l’especulació urbanística. La gent de Xúquer Viu acudirem amb les nostres pancartes i ens agradaria que vingueres amb nosaltres. A les 10:45 estarem a la porta de l’hotel Astòria (Plaça Rodrigo Botet) junt a la Plaça de l’Ajuntament. Sigueu puntuals. 2- Un xicotet calendari: - Dijous 10 de març a les 19:30 reunió amb alcaldes i regidors de la Ribera. Seu de la Mancomunitat. Sueca. - Dissabte 12 de març a les 10:45 manifestació contra l’especulació urbanística. Porta de l’hotel Astòria. - Dimecres 6 d’abril a les 19:30 reunió d’alcaldes i regidors de la Costera a l’Alcúdia de Crespins. - Diumenge 24 d’abril: Trobada d’Escoles en Valencià. Benifaió. Des de les 10:00 del matí. - Divendres 29 d’abril a les 19:30: Club Diario Levante. Per un Xúquer Viu. Debat amb afectats pel transvasament. - Dissabte 30 d’abril a les 18:00 Plaça de Sant Agustí. Manifestació 25 d’abril. Per la Dignitat del País Valencià.

  XÚQUER VIU CONSIDERA INACCEPTABLES LES DECLARACIONS DE PLA   Situen a la direcció del PSPV en la vella cultura de l’aigua del PP   Les manifestacions del secretari del PSPV, Joan Ignasi Pla, en defensa del transvasament Xúquer-Vinalopó suposen una alineació amb els sectors de la vella cultura de l’aigua caracteritzada per una política de transvasaments i embassaments allunyada del que suposa la Nova Cultura de l’Aigua que propugna una gestió sostenible basada en l’estalvi, l’eficàcia i la reutilització.   La direcció del PSPV amb aquest posicionament cedeix a les pressions del Partit Popular i avala un transvasament destinat principalment, no als llauradors del Vinalopó, sinó a l’especulació urbanística i el negoci del ciment.   J. I. Pla no ha esperat ni tan sols a les conclusions de la Comissió Plenària del Grup d’Experts que ha estat convocada per al proper dia 31 de gener, demostrat una falta de respecte per una comissió creada pel Ministeri de Medi Ambient per a estudiar la viabilitat del transvasament.   El PSPV havia firmat el passat mes de juliol el Manifest “Per un Xúquer i una Albufera Vius” avalant amb la seua signatura les posicions de Xúquer Viu i la Fundació Nova Cultura de l’Aigua. És precisament ara, quan es coneixen les xifres oficials i la falta de recursos del Xúquer per al transvasament, quan la cúpula del PSPV decideix donar aquest pas, abandonant la postura ambigua que havia sostingut en els últims mesos, donant una sensació de pànic polític davant les pressions populars.   Xúquer Viu confia en que els alcaldes i regidors de la comarca de la Ribera, independentment dels posicionaments polítics de les direccions dels seus partits, continuen recolzant a Xúquer Viu, perquè el seu interès ha de ser la defensa del riu i de l’Albufera, qüestions incompatibles amb la realització d’un transvasament.   Igualment confia en que la mobilització ciutadana aturarà de manera definitiva aquest projecte que tanta oposició està trobant a Europa.   Xúquer Viu es dirigirà en breu a la ministra de Medi Ambient Cristina Narbona per a transmetre-li les conclusions que aquesta Plataforma està realitzant de la Comissió Tècnica i dels xifres oficials de disponibilitat d’aigua en el riu.   ROGER PONS   PRESIDENT DE XÚQUER VIU _________________________________________________________________   LEVANTE 25-01-05     El líder socialista pedirá a la ministra que aplace la ecotasa Levante-EMV, Valencia El secretario general del PSPV, Joan Ignasi Pla se comprometió ante los principales líderes de la Federación Valenciana de Comunidades de Regantes y de las asociaciones agrarias AVA, La Unió de Llauradors y UPA a exigir del Gobierno central que aplace la aplicación de la ecotasa al año 2010 tras un periodo de consultas con los afectados. Pla, que compareció acompañado entre otros de Francisco Rodríguez, presidente de la Sociedad Estatal de Infraestructuras Agrarias Seiasa, la empresa pública responsable de la modernización del regadío, se comprometió también a pedir al gobierno central que se «involucre en la modernización de los regadíos valencianos». El dirigente socialista explicó que ni la Generalitat Valenciana ni su presidente se están implicando en la modernización del regadío debido a la «ruina financiera» de las arcas públicos y avanzó que pedirá financiación de las sociedades estatales para las obras pendientes en Sueca, Acequia Real del Júcar, Cullera, Escalona y Quatre Pobles, además de en el post trasvase al Vinalopó. Según dijo Pla, los regantes no plantearon durante el encuentro «ninguna» reivindicación sobre el trasvase del Ebro y sí sobre el Júcar-Vinalopó, con peticiones de solidaridad por parte de los regantes del Vinalopó y de mantenimiento de los derechos por parte de los regantes del Júcar. «Para hacer posible eso, hay que cumplir el Plan de Cuenca del Xúquer y hacer cosas que el Gobierno del PP no está haciendo ni ha hecho en el pasado», aseguró. Pla se comprometió a dar satisfacción «a ambas demandas porque es posible mantener un Xúquer y una Albufera viva y también la trasferencia al Vinalopó». Mientras, el portavoz del grupo popular en las Cortes Valencianas, Serafín Castellano, avanzó ayer que su grupo propondrá que se priorice en el próximo período de sesiones el debate parlamentario sobre el «derecho al agua» de la Comunidad ante la «imprevisión» del Gobierno estatal en este tema.     EMILI PIERA Amedida que se aproxima la fecha -sólo quedan unos días- en que la Comisión Técnica del transvase Xúquer-Vinalopó ha de pronunciarse sobre la cesión, los nervios de algunos hacen que se les salga por las costuras la lengua roja de las apetencias, tan parecida a la lengua verde de la maledicencia. La liquidación del blasquismo, a primeros de los noventa, en el interior de un partido, el PSOE, tan dado al cuchilleo como arte cisoria (Borges), no fue tan arrasadora, que haya impedido cierta recuperación política de la Ribera: alcaldes y concejales de la comarca han dicho no al transvase. Otra vez. Y se lo volverán a decir a la ministra Cristina Narbona. Los deseos -la lengua roja- son libres, pero cada cual ha de pagarse los suyos. Conforme se vaya reduciendo la cifra de los excedentes, que pintó en su cielo onírico la codicia insomne, más improbable será que Bruselas financie y que los regantes del Vinalopó paguen lo mismo por mucha menos agua: el Xúquer es un cenagal tóxico entre Sueca y Cullera, el río Verde está obstruido por los detritos, Alzira sigue sin depuradora y está inacabada la infraestructura sanitaria de la Albufera Sur. Europa sancionará a España por tener en Motilla la playa más guarra del continente. Presumimos de ser ricos, pero vivimos con los retretes atascados. Persistir en un proyecto absurdo con el argumento del dinero ya gastado, es obcecación y necedad. La misma que ha propagado -la lengua verde- ciertas insinuaciones sobre el profesor Pedro Arrojo, un aragonés suave y un poco abacial en su oposición a los transvases que, sin embargo, siempre hizo honor a lo que su nombre proclama. Dicen que su premio internacional, el Goldman, «es de una banca yanki» y «que no puede compararse con el Nobel». Ya puestos podrían haber dicho que el galardón es judío o silenciar que la dinamita de Alfred Nobel cebó varias guerras. Se hace lo que se puede y lo menos injusto suele ser lo más sensato. ________________________________________________   INFORMACIÓN DE ALICANTE 25-01-05   Benidorm recurrirá la sentencia contra la anulación del trasvase del Júcar   V. ZARAGOZA El pleno de Benidorm acordó ayer ratificar el decreto de la Alcaldía de 17 de diciembre mediante el cual se ordenada que el Ayuntamiento se personará en el recurso contra la sentencia dictada por el Tribunal Supremo el pasado 20 de octubre por la que se anulan determinados preceptos del Plan Hidrológico de la Cuenca del Júcar, promovido por numerosas instituciones de la Comunidad Valenciana. El decreto firmado por el alcalde de Benidorm, Vicente Pérez Devesa, señala la necesidad de incoar incidente excepcional de nulidad de actuaciones por parte de la Junta Central de Usuarios del Vinalopó, L´Alacantí y el Consorcio de Aguas de la Marina Baja, cuyo objeto es instar la nulidad de la sentencia dictada por la Sala Tercera del Tribunal Supremo el pasado 20 de octubre, por la que se anulan determinados preceptos del Plan Hidrológico de la Cuenca del Júcar. La citada sentencia afecta a las obligaciones económicas asumidas por los usuarios para la financiación de las obras de la conducción Júcar-Vinalopó, entre los que se halla el Consorcio de Aguas de la Marina Baja del cual el Ayuntamiento de Benidorm es su principal socio. Según el decreto de la Alcaldía, esta sentencia impide igualmente la asignación de recursos al Vinalopó, dificultando a su vez el déficit de abastecimiento y la garantía de una mayor disponibilidad de recursos hídricos en cantidad y calidad suficiente para el abastecimiento para el consumo humano de Benidorm y del resto de los municipios de la Marina Baja. Por otro lado el pleno municipal rechazó por unanimidad los recursos de reposición presentados por más de 300 vecinos de La Cala contra el acuerdo de modificar el Plan Parcial La Cala sector B, mediante el cual las parcelas de propiedad municipal destinadas a dotaciones deportivas pasaban a ser de uso residencial. ____________________________________   VILAWEB 24-01-05   Diccionari crític de l'aigua Periodista tribuna XAVIER GARCIA.. Si l'aigua és vida, com recorden els moviments socials, també és negoci, com recorda tothom, amb la qual cosa les lluites per salvar-la de l'especulació no s'han acabat. Ho sap la gent de la Plataforma en Defensa de l'Ebre Al voltant del tema de l'aigua, el 2004 ens ha deparat, el juny passat, la derogació del transvasament de l'Ebre dins del PHN, una gran victòria social del moviment Per una Nova Cultura de l'Aigua, la qual va influir, certament, en el canvi polític operat en l'àmbit de l'Estat i de Catalunya, que és, finalment, la que va fer possible l'esmentada derogació del transvasament. Però si l'aigua és vida, com recorden els moviments socials, també és negoci, com recorda tothom, amb la qual cosa les lluites per salvar-la de l'especulació no s'han acabat. Consciència ecològica Ho sap la gent de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, que continua treballant perquè no hi hagi més transvasaments, ni de grans ni de petits, ni amb justificacions suposadament agrícoles (canal Xerta-Sénia, amb destinació final a Castelló i València) ni suposadament urbanes (perllongació del minitransvasament a Tarragona). Així, doncs, i com a conseqüència de l'extensió del moviment Per una Nova Cultura de l'Aigua, al País Valencià s'ha produït -amb més retard que la consciència lingüística- una consciència ecològica sobre l'ús i la gestió de l'aigua, lamentable i de jutjat de guàrdia com s'ha posat de manifest infinitat de vegades. Conques exhaustes L'oposició, durant quatre anys, al transvasament des de les Terres de l'Ebre a l'anomenat «levante» espanyol, va fer veure, justament, a la gent més conscienciada del País Valencià, l'increment de l'impacte turístic i urbanístic que suposaria l'arribada massiva d'aigua a unes terres que disposen d'un model agrícola i turístic insostenible des de fa anys, així com l'impacte sobre les mateixes conques hidràuliques del Xúquer, el Segura i el Vinalopó, ja exhaustes per aquest mateix sistema de sobreexplotació, a causa de l'ampliació de regadius per a una agricultura intensiva i pràcticament esclavista. Ara fa un any, mentre es debatia febrosament el gran transvasament de l'Ebre, el PP aconseguia de la Comissió Europea el llum verd per al transvasament del riu Xúquer al Vinalopó, en una operació orquestrada des de feia anys per desmantellar el cabal del Xúquer al pas per Castella-la Manxa i amb destinació a la costa d'Alacant. L'aprovació d'aquesta derivació d'aigües, quan sovint el Xúquer arriba sec a l'Albufera, va fer encendre totes les alarmes, i així va constituir-se la plataforma ciutadana Xúquer Viu, formada per Acció Ecologista-Agró, la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, la Plataforma per l'Horta, etc., així com multitud d'ajuntaments, entre els quals, el d'Algemesí, Sueca (el poble natal de Joan Fuster), Gandia, Alcúdia i, entre d'altres, Cullera, on el dia 18 -tal com s'havia fet a l'Ebre en diverses ocasions- la plataforma va convocar una acció per «abraçar el riu». Per acabar de conscienciar sobre la salvatjada que significa deixar morir els rius per afavorir els transvasaments, Xúquer Viu, amb altres grups de defensa del territori, ha editat fa poc un llibret d'encara no 50 pàgines que, en forma de Diccionari crític, desmunta els tòpics que, sobre l'aigua al País Valencià, han fet circular aquells sectors empresarials i polítics que han fet de l'Ebre un cavall de batalla. Aigua «perduda» Sota una quarantena d'apartats, el mateix nombre d'autors expliquen la part substancial, per exemple, d'expressions com ara «agua para todos» o el que es refereix als camps de golf, embassaments, hortes, cabal ecològic, aqüífers, mercats de l'aigua o a una altra expressió, molt malintencionada, que suggereix que l'aigua dels rius que arriba al mar «es perd». Sobretot, es perd anant cap a xalets, piscines, cafarnaüms urbanisticoturístiques i cap a una agricultura de plàstic que sobreexplota els rius i els que pugen d'Àfrica. El Xúquer és el nostre Ebre, diuen a València. Fem-los costat! Els Països Catalans no podran ser mai una realitat plena sense una llengua i uns rius vius!  _________________________________________   Per un Xúquer i Riu Sants Vius! No a la destrucció del Caroig.   XERRADA SOBRE L’AIGUA, dissabte 5 de febrer a les 11:00 h.               Lloc: L’Alcúdia de Crespins, Sala Generalitat (edifici Biblioteca Municipal). MANIFESTACIÓ: VISITA AL NAIXEMENT DEL RIU SANTS             Dissabte 5 de febrer a les 13:30 h

Amics i amigues de Xúquer Viu: Us envie un recull de notícies relacionades amb l'aigua, el Xúquer i el transvasament. (No apareixen les notícies relacionades amb el "Compromís" que us vaig enviar en dies passats. També us recorde que el dimecres a les 19:30 tenim reunió de Xúquer Viu a la Casa de la Cultura de l'Alcúdia.   Com llegireu en les 2 primeres Pla defensarà el transvasament Xúquer-Vinalopó en Madrid. Ja lo sabíem però mai l'havia dit tan clar. Diu que "es posible mantener un Xúquer y una Albufera viva y también la transferencia al Vinalopó" També diu que els regants "no plantearon ninguna reivindicación relacionada con el trasvase del Ebro, y sí sobre el trasvase Júcar-Vinalopó" 

EL PAÍS 1-12-04 EL FUTURO DE UN RÍO EL XÚQUER, EL CABAL ECOLÒGIC I EL TRANSVASAMENT ROGER PONS* El passat dia 7 d'octubre, el Consell d'Administració de l'Agència Catalana de l'Aigua aprovava el Pla Sectorial de Cabals de Manteniment dels Conques Internes de Catalunya en el que queden establerts els cabals ambientals en tots els rius catalans que desemboquen directament al mar Mediterrani, entre els que destaquen, per la seua importància hidrològica, el Ter i el Llobregat. Amb l'aprovació d'aquest document, els cinc rius principals de la vessant mediterrània (Ter, Llobregat, Ebre, Xúquer i Segura) tenen ja definits normativament els seus cabals ambientals. Lamentablement, el Xúquer presenta un grau de protecció netament inferior al dels quatre restants. En efecte, per al Ter i el Llobregat, que tenen unes aportacions mitjanes anuals de 843 i 693 hectòmetres cúbics respectivament, el Pla de Cabals ha fixat uns cabals mínims en desembocadura de 5,5 metres cúbics per segon per al Ter, i de 4,3 per al Llobregat. Aquests cabals representen, per al Ter, el 21% del seu cabal mitjà en règim natural, i per al Llobregat, el 20%. A més, cal afegir el “cabal generador”, destinat a simular els efectes de les crescudes anuals pròpies dels rius mediterranis, que netegen els llits dels rius i els donen forma. Una vegada a l'any, i durant 24 hores, els embassaments d'ambdós rius hauran de realitzar importants soltes d'aigua per a generar avingudes, amb cabals de 74 metres cúbics per segon en el Ter, i 32 en el Llobregat. En el riu Ebre, el cabal ambiental a respectar en la desembocadura va donar lloc a grans polèmiques i a nombrosos debats tècnics, a Espanya i a Brussel·les, durant l'etapa en què l'anterior govern espanyol s’obstinava, contra tota racionalitat tècnica, ecològica i econòmica, en imposar el transvasament de l'Ebre. El Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre estableix que “per a la zona de la desembocadura s'adopta orientativament un cabal ecològic mínim de 100 m3/s”. No obstant, en els debats sobre el PHN prompte es va fer evident la insuficiència d'aquesta xifra, i el govern espanyol no va tardar en assumir la de 135 hm3/any proposada pel govern de la Generalitat Catalana, mentre les institucions científiques i les organitzacions ciutadanes exigien i continuen exigint cabals molt superiors. Tenint en compte que l'Ebre té, segons el PHN, una aportació natural de 17.265 hm3 anuals, el cabal de 100 m3/s representa el 18,3% del cabal natural mitjà, mentre que els 135 m3/s, generalment assumits com un mínim de partida en el debat sobre els cabdals ambientals de l’Ebre, representarien un 24,7%, sense comptar els cabals generadors. Fins i tot el riu Segura, el mas maltractat d'Espanya, i potser d'Europa, té una assignació significativa de cabal ambiental en el seu Pla de Conca, que, aigües avall de la Contraparada, a 134 quilòmetres del mar, “estableix l’objectiu de cabal mínim de naturalesa ambiental y sanitaria de 4 m3/s circulant per a totes les èpoques de l'any i en qualsevol punt del riu”. Tenint en compte que el PHN assignava al Segura una aportació mitjana anual de 647 hectòmetres cúbics, esta reserva de cabal ambiental equival al 19,5% del cabal natural mitjà del riu en la desembocadura. La situació del Xúquer, no obstant, és molt diferent. En l'Article 24 de la Normativa del Pla Hidrològic de Conca “es fixa en 0'6 m3/s el cabal mínim a mantindre en tot moment en el riu Xúquer, aigües avall de l'embassament de Tous, i fins a la presa de la Sèquia Reial del Xúquer”. Això és tot el que la normativa vigent li assegura al Xúquer, i a més només fins a la presa de la Sèquia Reial a Antella. Des d'eixe punt fins al mar (prop de 60 quilòmetres de llit) és d'aplicació l'Article 18 de la Normativa, que assenyala que “En el cas que no es compte amb estudis específics i per a llits de règim permanent, el cabal mediambiental mínim no superarà el cabal natural del riu amb un límit superior d'1 m3/s”. En resum, en el Pla del Xúquer no sols no es va establir per al Baix Xúquer un cabal mínim a respectar, per reduït que fóra, sinó que, a l'espera d'estudis específics que en l'actualitat, set anys després de l'aprovació del Pla, continuen sense realitzar-se, es va imposar a qualsevol possible cabal ambiental un sostre superior d'1 m3/segon, irrisori per a un curs fluvial com el Baix Xúquer i molt inferior al dels altres rius mediterranis. Com es pot apreciar en la taula adjunta, el grau de protecció del Xúquer en el seu tram final no admet comparació amb cap dels restants rius mediterranis: mentre tots els altres rius disposen de reserves de cabal ambiental que representen entre el 20 i el 25 % del seu cabal medi natural, el Xúquer continua sense cap reserva mínima, però sí amb un límit màxim que és deu vegades inferior al mínim de qualsevol dels altres rius. I això a pesar que tot el Baix Xúquer, des de Tous fins al mar, està proposat com a lloc d'interès comunitari (LIC) de la xarxa europea Natura 2000, la qual cosa implica que les mesures de protecció, en compte d'anul·lar-se, haurien d'extremar-se, com correspon al valor singular d'aquest tipus d'espais. Cabals ambientals establerts en el tram final dels principals rius del Mediterrani espanyol. Riu Normativa deprotecció Aportació natural mitjana (hm3/any) Cabal natural mitjà (m3/seg) Cabal mínimm3/seg % Cabal mínimsobre cabal mitjà Ter PSCM 2004 843 26,7 5,5 20,6% Llobregat PSCM 2004 693 22,0 4,3 19,6% Ebre - 1 PHCE 1997 17.265 547,5 100 18,3% Ebre - 2* PHN 2001 " 547,5 135 24,7% Xúquer PHCJ 1997 1.789 56,7 Menys d'1 Menys de l'1,8% Segura PHCS 1997 647 20,5 4 19,5% * Cabal acceptat en principi pel MIMAM en les negociacions sobre el PHN en 2003 La total indefensió del Xúquer no es pot mantindre per més temps. No és possible esperar a la revisió del Pla de Conca, que ni tan sols s'ha iniciat i l'elaboració de la qual requerirà diversos anys. En el Xúquer, l'administració ha d’abordar immediatament l'establiment de cabals ambientals, i ha de tramitar sense demora la seua entrada en vigor, utilitzant els mecanismes jurídics que permeten la modificació puntual dels Plans Hidrològics de Conca. Els cabals que s'adopten hauran d'estar en línia amb els paràmetres bàsics del riu, i amb els criteris que s'han seguit per a la resta de rius mediterranis, els quals encaixen, almenys en un plantejament de mínims, amb la teoria i la pràctica internacional actual en aquest àmbit del coneixement. Qualsevol proposta d'assignació que s’isca d'aquest context seria per complet inacceptable, i seria immediatament denunciada per les parts interessades, tant en les instàncies espanyoles com en les comunitàries. Mentre no es complisca esta obligació inajornable, la construcció del transvasament Xúquer-Vinalopó, i les noves derivacions de cabal del Xúquer que s'estan realitzant en La Manxa, han de ser detingudes. Indubtablement, no serà fàcil ni agradable tindre que explicar a les comarques alacantines, i especialment als agricultors del Vinalopó Mitjà, l'engany a què han segut sotmesos per l'anterior administració, amb la col·laboració d'alguns dels seus paisans. Però només reconeixent els fets com són es podrà entrar en el camí de les vertaderes solucions, i no sols per al Xúquer, sinó especialment per al Vinalopó Mitjà, que és la comarca que realment les necessita. Cal recordar que segons a l'hora d'assignar cabals als diferents usos, la planificació hidrològica ha d'operar descomptant prèviament els cabals ambientals vigents dels recursos naturals disponibles en la conca. Si els cabals ambientals del Xúquer no sols no estan en vigor, sinó que ni tan sols es coneixen, difícilment es podran abordar les anàlisis necessàries per a valorar amb fonament la viabilitat d'una nova demanda, com és el transvasament Xúquer-Vinalopó. Les notícies que se succeeixen dia a dia mostren que la situació ambiental del Xúquer i l'Albufera és tan crítica, i la seua indefensió jurídica tan escandalosa, que ja no té justificació possible la continuïtat de les obres: si aquestes continuen, només s'aconseguirà empitjorar la situació i dificultar encara més la recuperació de la Conca del Xúquer, ja prou complicada pels regadius abusius de La Manxa Oriental, que després de ser il·legalment tolerats durant anys, van ser legitimats pel Pacte de l'Aigua de 1997 entre Bono i Zaplana. A la vista de totes les dades que ocultava el govern anterior, i que s'han anat coneixent en aquests últims mesos, la paralització definitiva de les obres d'aquest transvasament, últim residu del macroprojecte del transvasament de l'Ebre, es fa inevitable des de qualsevol perspectiva de bona administració de l'interès públic. Ni Xúquer Viu, ni la societat valenciana aceptaran solucions, per interessos estranys, que no contemplen el tractament que es mereix el riu més important dels valencians. *Signen l’article: Roger Pons (President Xúquer Viu, Alberic), Paco Sanz (l’Alcúdia), Graciela Ferrer (l’Alcúdia), Isidre Pegenaute (Algemesí), Elvira Mondragon (Cullera), Carmela Cerdà (Enguera), Salvador Ases (Anna), Claudi Parrell (Sueca), Remo Cortés (Sueca), Rosa Serrano (Sueca), Pep Carreres (Alzira), Carles Bayarri (Alginet), Benjamí Cerdà (Antella), Josep Gómez (Sumacàrcer), Rafael Tormo (Beneixida), Camilo Sebastià (l’Ènova), Pep Botella (Càrcer), Joan Andrés (Polinyà), Frederic Piqueres (Fortaleny) i Manuel Perucho (Alcàntera del Xúquer)